dejtingsajt träning

dejtingsida happy  



 

Dejtingsajt för äldre
  
dejting utan medlemskap divendres dejting utan registrering 1 de setembre de 2017 |
Sí, però no. Els «comuns» i l’autodeterminació catalana

Daniel Escribano y Àngel Ferrero

dejtingsajt kultur roliga dejting presentationer En castellano dejt historier

dejt outfit L‘amfibològica posició de Catalunya en Comú (CeC) davant del referèndum anunciat per la majoria parlamentària conformada per Junts pel Sí i la CUP per l’1 d’octubre ha generat frustració i indignació entre el sobiranisme català. El document és una bona mostra de l’erratisme i la indefinició d’aquest espai polític a l’entorn de la qüestió de l’autodeterminació catalana, així com del domini magistral pels seus dirigents de l’art de la logomàquia política.

nätdejting dejta flera D’una banda, conté trivialitats com ara que «nätdejting bok la convocatòria d’un referèndum efectiu i amb garanties és la millor solució per a l’exercici del dret a decidir», que, per contrast, serveixen per a legitimar la desvinculació de l’única proposta real actualment sobre la taula per a materialitzar-lo (al·legant que «dejta bosnier aquest no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita»). Tanmateix, conscients que la desvinculació pura i simple del referèndum projectat per l’1 d’octubre implicaria donar l’esquena a la majoria política i social catalana i a bona part de les seves mateixes bases, asseguren que «dejta i göteborg des de Catalunya en Comú donarem suport a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir», per bé que això també amb reserves: «dejt i göteborg tips sempre des del respecte a la pluralitat d’opcions en relació amb la participació», és a dir, equiparant políticament els sectors que, amb totes les limitacions i imperfeccions que implica l’acció política real, volen portar a la pràctica un dret que CeC diu que defensa i els qui el deslegitimen cridant a l’abstenció.

dejtingsida för funktionshindrade D’antuvi, cal recordar que, després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015, davant dels dubtes raonables sobre la interpretació del referèndum imperfecte sobre la independència de Catalunya i l’Aran amb què s’havien plantejat (les forces que hi concorregueren amb el sí en el seu programa, tot i superar les que ho feren amb un no explícit, no aconseguiren la majoria absoluta dels vots, principalment perquè la candidatura pròxima a l’espai que representa CeC es negà a definir-se programàticament), dirigents del que ara és CeC insistiren que calia un referèndum stricto sensu. Tanmateix, quan l’esquerra independentista forçà Junts pel Sí a introduir aquest referèndum, el que abans deien que era la solució ara jo no ho és.

dejta filippinska Sigui com vulgui, els qui no ens hem cregut mai ni una paraula de les professions de fe sobiranista de la majoria de les forces i dirigents que componen aquest espai polític no podem al·legar sorpresa davant d’aquesta doble pirueta retòrica, encara menys si recordem les posicions polítiques a l’entorn de la qüestió nacional de la principal tradició política d’aquest espai. No debades, arran d’una interpel·lació pública del nostre company Pau Llonch, el coordinador «dejting och relationer federal» d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, s’ha esbandit la finezza de CeC: «dejtingsajt otrohet Què hauria de votar una persona no nacionalista o independentista, espanyola o catalana, l’1 d’octubre? Ras i curt, no pot votar. Dit altrament: el marc constituït pels promotors de l’1-O fa impossible que la societat catalana es pugui expressar en la seva totalitat.» Aquest «tips på bra dejtingsidor argument» absurd no és precisament nou, almenys d’ençà que l’opció d’un estat català independent ha entrat en el debat polític principatí. En efecte, en el marc de l’estratègia que ha dut a terme ICV per a sabotejar el procés de dins estant, ja l’adduí quan transcendí la primera proposta consensuada entre CiU i ERC de declaració de sobirania de Catalunya, el gener del 2013. I és que el que defineix un referèndum és la formulació d’una pregunta binària amb les opcions sí i no (o vot en blanc) com a respostes possibles, de manera que és força evident quina és l’opció que haurien de votar els ciutadans i les ciutadanes que reconeixen el dret d’autodeterminació de Catalunya i l’Aran però no volen que es constitueixi en un estat independent. Cosa ben diferent, i que no té res a veure amb el dret d’autodeterminació, és que hom només accepti les consultes i referenda si són plebiscits sobre la particular posició política pròpia, i no sobre el que demana la majoria política i social. Almenys cal agrair al PP i Ciutadans (i, en menor mesura, al PSC) que neguin explícitament el dret de Catalunya i l’Aran i de la resta de nacions sense estat sota administració espanyola a l’autodeterminació, i no pretenguin fer veure que l’hi reconeixen en principi, però l’hi neguin a la pràctica, amb pretextos diversos.

bra dejtingsidor för äldre dejta en läkare Les «garanties»

bra användarnamn på dejtingsidor I és que un dels pretextos al·legats per CeC contra el referèndum de l’1 d’octubre és la manca del que en diuen garanties. En realitat, no és clar el que hom vol dir amb això, més enllà de l’obvietat que un acord amb el govern espanyol en aquesta qüestió donaria més seguretat jurídica al referèndum en els aspectes tècnics del procés i en la interpretació i efectes del resultat. Ara bé: si la qüestió de les «garanties» pretén servir d’alguna cosa més que de veritat de parvulari, políticament implica reconèixer de facto dret de veto al govern espanyol, amb la qual cosa ens tornem a trobar que l’únic que diferencia CeC del PP, Ciutadans o el PSC són les vies per les quals arriben a la mateixa conclusió. Posa el dit a la nafra el sotspresident de Societat Civil Catalana, l’historiador Joaquim Coll, quan celebra que els dirigents de CeC «dejtingsidor badoo han sabut marcar distàncies elaborant un catàleg d’exigències impossibles de complir», i conclou que la posició d’aquest partit contra el referèndum d’autodeterminació «dejtingsidor som badoo ha estat molt més efectiva que tots els discursos sobre la legalitat de C’s, PSC o PP plegats».

gratis dejtingsidor badoo No amaguem que tenim dubtes tant sobre si, finalment, el govern català durà a terme el referèndum i, encara més, sobre el fet que declari la independència en el termini anunciat, en cas d’una hipotètica victòria del sí. Tanmateix, i per més que Garzón —en un encomiable rampell de sinceritat sobre quin és el criteri que determina la posició del seu partit davant de les mobilitzacions populars— addueixi que «no controlem cap dels paràmetres d’aquesta ruptura», de manera que «podria passar qualsevol cosa i no hi ha res decidit per endavant», en realitat, no tenim notícia de cap acció política de la qual es pugui conèixer el resultat abans que es dugui a terme. (Altrament: quants processos històrics d’emancipació nacional han estat encapçalats i controlats per partits comunistes?) I és que, si mai s’arriba a fer un referèndum acordat amb les institucions centrals de l’Estat espanyol, caldrà moltes mobilitzacions prèvies, entre les quals el referèndum anunciat per l’1 d’octubre és, fins ara, la més rellevant. Com s’arribà, si no mitjançant referenda unilaterals previs, a la sentència del Tribunal Suprem del Canadà del 20 d’agost de 1998, que fallava que «dejtingsidor online un vot d’una majoria clara al Quebec en favor de la secessió sobre una pregunta clara conferiria legitimitat democràtica a la iniciativa de secessió, que haurien de reconèixer tots els altres partícips de la Confederació»? Altrament, com més suport polític hi hagi al referèndum des dels sectors que diuen que són partidaris de l’autodeterminació catalana i més pressió hi hagi sobre els governs català i espanyol, més difícil resultarà al govern català de fer-se enrere i a l’espanyol, d’impedir-lo fent ús de la força. Per contra, com apunta Jaume Asens, tinent de batlle de l’Àrea de Drets de l’Ajuntament de Barcelona i representant de la minoria de CeC en aquesta qüestió, «dejta deprimerad si es fa boicot al referèndum, després és incongruent queixar-se de la falta de garanties en allò en què potser ha influït el mateix boicot». I aquest sobtada preocupació per les «garanties» contrasta amb l’abrandat suport donat pel PSUC ―predecessor d’una de les principals forces presents a CeC: ICV― i el PCE al referèndum de la Constitució del Regne d’Espanya de 1978, que, com apunta Asens mateix, no «va tenir garanties absolutes», atès que dejtingsidor för muslimer «[s]’hi va votar en circumstàncies excepcionals, sense un cens oficial i amb por sota l’amenaça de l’Exèrcit franquista», la cúpula del qual, com és prou sabut, redactà, gairebé mot per mot, el text de l’article segon, que ara s’addueix per a fonamentar la «profilbild dejting inconstitucionalitat» de qualsevol proposta de referèndum d’autodeterminació per a qualsevol nació ibèrica sense estat. I no és sobrer recordar que, durant els debats constituents de 1978, el PCE votà en contra d’una esmena presentada pel diputat d’Euskadiko Ezkerra Francisco Letamendia per la qual s’afegia un títol (VIII bis) regulador «del dret d’autodeterminació» dels pobles ibèrics. En aquest sentit, com en molts altres —com ara la contenció de les mobilitzacions antifranquistes als límits en què el Partit es pensava que podria controlar, la ingesta de la reinstauració de la monarquia o el suport a l’atac al salari real que suposaren els Acords de la Moncloa—, el paper que tingué el PCE en la coronació i legitimació d’això que ara en diu règim del 78 és indisputable, i té raó Albert Rivera ―per més que cogui a Garzón, que sembla que maneja la història del Partit com una herència personal― quan ho recorda, si bé s’equivoca quan atribueix actualment a aquest espai polític un paper diferent del que jugà aleshores. És pensable que els dirigents de CeC i els successors del PSUC i el PCE coneixen l’ordenament juridicopolític que els seus predecessors contribuïren a bastir, de manera que l’apel·lació a un referèndum d’autodeterminació «amb garanties» com a argument per a no donar suport al de l’1 d’octubre compleix, mutatis mutandis, la mateixa funció que les invitacions que fan el PP o el PSOE a reformar la Constitució espanyola davant de qualsevol iniciativa en favor de l’exercici del dret d’autodeterminació.

dejting i norge Podríem posar més exemples de l’actitud real de la major part d’aquest espai polític davant d’iniciatives força més modestes que l’autodeterminació stricto sensu, com ara el vot negatiu d’IU i l’abstenció d’ICV a l’admissió a tràmit la proposta de nou Estatut polític de la Comunitat d’Euskadi aprovada pel Parlament basc el 30 de desembre de 2004, o, en l’àmbit del finançament, l’oposició d’IU (aquí, en canvi, ICV estava a favor) a la proposta de pacte fiscal aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2012. Això sí, en la línia de l’escissió entre els principis que hom diu que defensa i la seva pràctica política real, que un exmilitant del mateix PCE, Manuel Sacristán, anomenà cinisme ideològic i considerà definitòria de l’estalinisme, Garzón encara pretén fer-nos creure que els qui votaren en contra del reconeixement constitucional del dret a l’autodeterminació i de simples propostes de reformes estatutàries o fiscals donaran suport a l’exercici efectiu del dret a la separació: «dejtingsajter för unga El dret d’autodeterminació és clarificador, en efecte, i és per això que el defensem.» En efecte, és molt clarificador, perquè quan es proposa que s’exerceixi, els seus sempre es pronuncien en contra, fora que s’apliqui a territoris distants, com ara la República Àrab Sahrauí Democràtica, Palestina o, fins i tot, Escòcia.

seriös gratis dejtingsida användarnamn dejtingsida Independència i federalisme

gratis seriös dejting En un interessant article amb motiu de la polèmica Llonch-Garzón, Josep M. Antentas, pròxim al sector anticapitalista de Podemos, troba a faltar confluència entre l’independentisme i el federalisme. En realitat, des de sectors de l’independentisme —ho recorda Llonch al seu article— sovint s’ha fet notar la inviabilitat de transformar federalment l’Estat espanyol des d’esquemes de mera descentralització administrativa des del centre (tal com palesen el procés estatutari català durant la Segona República espanyola i el de reforma de l’Estatut de 2005-2006). La mateixa lògica, acreditada històricament, dels processos de federalització radica en processos d’integració política entre antics estats independents, per la qual cosa, després de l’annexió dels antics regnes de la Corona d’Aragó a Castella, només un marc previ de sobirania dóna la posició de força necessària per a negociar un procés d’integració política de caràcter confederal o federal, que garanteixi igualtat de condicions per als estats en el disseny de les institucions comunes, les hisendes federal i estatals i els òrgans jurisdiccionals, com també un marc competencial que reconegui competències realment exclusives als estats. És per això que els qui de debò tinguin com a objectiu la transformació de l’Estat espanyol actual en un sentit federal o confederal han de defensar lògicament la constitució prèvia dels estats federables en estats independents. Altrament, l’adopció d’un model de distribució territorial del poder de caràcter federal a escala espanyola és una decisió que no es pot prendre unilateralment des de Catalunya i l’Aran, per tal com afecta tots els pobles sota administració espanyola (i no sembla que sigui l’opció preferida per la majoria de la població espanyola, almenys si cal creure els estudis demoscòpics). Per contra, sí que pot contribuir a endegar un veritable procés de federalització d’Espanya constituint-se prèviament en estat independent.dejtingsajter otrohet La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha declarat recentment que voldria una república catalana «amerikanska dejtingsidor confederada» a una «dejtingsajter göteborg república espanyola». Però, com havia recordat abans la seva homòloga a Badalona, Dolors Sabater, «bästa gratis dejtingsida per arribar a tenir una república catalana —ja es veurà si independent, federada, o confederada—, primer has de ser independent».

dejta långdistans Tanmateix, els sectors polítics que diuen que defensen una solució federal, per comptes d’explicar als seus votants que, en el context actual, l’únic procés federalitzant possible passa per la independització dels subjectes federables, s’estimen més mantenir una ficció política que no arriscar-se a perdre el suport d’electors vinculats prepolíticament a l’espanyolisme. El fet que alguns soi-disant federalistes hagin mantingut, malgrat tot, la falsa oposició entre independència i federalisme demostra la falsedat d’aquest federalisme, que queda reduït a la categoria de simple pretext com a alternativa a la independència. En el cas de Podemos, el número u de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, ha palesat de manera punyent la contradicció entre el pretès federalisme del partit i la seva estructura interna: «gratis dejting i stockholm Podem no és cap subjecte jurídic. […] Hi ha un debat que Podemos, com a organització estatal, no ha desenvolupat del tot. Hi ha una certa incongruència entre el model d’estat que defensem i el del partit. Si Podemos diu que els catalans poden decidir el seu futur, no s’entén que els de Podem no ho puguin fer.» La resposta de la direcció de Madrid ha estat la previsible acusació contra Dante Fachin de «dejting i stockholm subalternar la seva estratègia respecte a l’1-O al full de ruta de Puigdemont», de «dejt i stockholm tips no voler la unitat de les forces del canvi a Catalunya» i fins i tot de «dejtingsajter kk faltar a la veritat».

dejtingsajt för välutbildade kristen dejting på nätet Una nota sobre la «burgesia catalana»

dejtingsajt seriös A contracor, Garzón admet que «[és] veritat que una part considerable de la burgesia catalana no sembla que doni suport a la independència». Tanmateix, per comptes de justificar per què són justament ell i els seus els qui coincideixen amb la cúpula de la burgesia principatina, agrupada a l’entorn de Foment del Treball Nacional, en l’oposició frontal a la independència i el referèndum i, no cal dir-ho, amb la burgesia espanyola i els seus agents fiduciaris a les institucions polítiques (PP, PSOE, Ciudadanos, etc.), intenta fugir d’estudi donant la culpa als altres, amb acusacions tan absurdes com ara que «entre una cosa i l’altra, portem almenys cinc anys veient com l’elit catalana encara governa realment Catalunya». Només cinc anys? Les retallades i rebaixes fiscals aplicades pel govern de PSC-ERC-ICV l’any 2010 no foren mesures en benefici de l’«elit catalana». Altrament, qui ha governat durant els darrers «cinc anys» a Espanya i encara hi governa? IU? Podemos? Unidos Podemos? I tot això, és clar, per no voler admetre la tendència de fons, que és que el procés sobiranista ha suposat una erosió constant a l’hegemonia de CiU, fins al punt d’haver provocat el trencament de la coalició. Si l’any 2010 CiU fregava la majoria absoluta, actualment, segons els estudis demoscòpics, el PDeCAT ni tan sols seria la força més votada. Tal com ha sintetitzat el comentarista polític internacional i col·laborador d’Espai Fàbrica Mikel Aramendi, «en la mesura que el moviment per la independència s’ha reforçat, CDC s’ha anat afeblint». Però sembla que, per a alguns sectors de l’esquerra «federalista», és un problema que l’esquerra independentista coincideixi amb el liberal PDeCAT —un partit minvant i tot just convertit a l’independentisme— a organitzar un referèndum unilateral d’independència. No ho és, en canvi, que aquesta esquerra «federalista» coincideixi amb Foment del Treball, el PP, el PSC, l’extinta UDC i Ciutadans, partit no menys liberal que el PdeCAT, a boicotejar-lo. I, ben mirat, tampoc no fou cap problema per al PSUC el fet de «coincidir» amb CDC a l’Assemblea de Catalunya i nomenar el banquer Jordi Pujol representant català a la Comissió dels Nou per negociar la reforma política amb el govern de la monarquia reinstaurada, la qual cosa donà una projecció pública al personatge que aleshores amb prou feines tenia i que no desaprofitaria per al futur, com acredita l’hegemonia convergent entre 1980 i 2003.

dejt i umeå Resulta molt significativa la prevenció que diu que té l’espai de CeC i, a la resta de l’Estat, Unidos Podemos —amb l’honrosa excepció d’En Marea— a tenir punts de coincidència amb sectors de la dreta política catalana per a defensar l’autodeterminació catalana i la aproblematicitat amb què coincideix amb altres sectors de la dreta, política i econòmica, catalana i, no cal dir-ho, amb la de la resta de l’Estat en la defensa fàctica de la unitat d’Espanya. I és que, sense una certa aliança interclassista, no hi hauria hagut processos de d’emancipació nacional a Europa al segle xx —com palesen els casos d’Irlanda o Finlàndia, liderats per un sector de la burgesia— ni de descolonització.

dejtingsajter för handikappade En aquesta interessada contraposició entre alliberament nacional i de classe, Garzón compara el conflicte catalanoespanyol actual ni més ni menys que amb la Gran Guerra: «tancats en aquest dilema, ens arriba el ressò d’aquell fatídic 1914 on la socialdemocràcia alemanya i la francesa, entre d’altres, traïren la seva classe per defensar la seva nació». Deixant de banda que el partit de Garzón, almenys des de 1978, no ha tingut cap dilema semblant perquè, a la pràctica, sempre ha tingut clar on s’havia d’arrenglerar, com es dedueix dels exemples que hem esmentat en aquest mateix article, el coordinador «åsikter om nätdejting federal» encara no s’ha adonat que Catalunya i l’Aran no són cap potència política ni militar ni, en realitat, cap estat, sinó un minoria nacional dins un estat imperialista occidental, del qual lluita per emancipar-se. El fet d’ignorar la realitat política ben material i concreta que suposa l’estatalitat en els conflictes polítics i l‘apel·lació emotiva a un episodi tràgic de la història del moviment obrer disten molt de l’«nätdejting 20 år anàlisi concreta de la realitat concreta» de què presumeix Garzón.

dejta online flashback dejtingsajter uppsala A tall de conclusió

dejta läkarstudent Al seu incoherent article, Garzón admet que «hi hagué sengles lleis antidesnonaments a Navarra i Andalusia i, en tots els casos, el Règim del 78, mitjançant el Tribunal Constitucional, les tombà». Precisament això demostra que la correlació de forces en molts àmbits subestatals és molt més favorable a l’esquerra que no l’estrictament estatal, la qual cosa contribueix a explicar el vincle estret entre conservadorisme i defensa de la unitat de l’Estat espanyol, que tants sectors de l’esquerra espanyola (i catalana) es neguen a veure. La tesi de CeC i els seus aliats és que l’única via perquè Catalunya i les altres nacions sense estat peninsulars exerceixin el seu dret a l’autodeterminació és mitjançant la col·laboració amb l’esquerra espanyola per assolir un canvi polític a l’Estat espanyol, de manera que hi governin ells. Tanmateix, ens temem que l’experiència històrica apunta més aviat que els processos d’autodeterminació realment existents s’han fet normalment amb la posició contrària o escèptica de la majoria d’organitzacions d’esquerra de l’estat de què hom se separava. I les posicions que critiquem en són una mostra prou eloqüent. Davant de la notòria incapacitat de les forces que es qualifiquen de «política nova» per a capgirar el mapa polític estatal —i resulta força significatiu el fet que aquestes hagin obtingut llurs resultats més bons a territoris on hi ha conflicte nacional—, potser s’haurien de començar a plantejar la idea d’invertir l’esquema i pensar-se seriosament l’estratègia d’impulsar el procés constituent a Espanya mateix a partir de la iniciativa independentista de les seves «perifèries», tal com se’ls ha exhortat des de l’independentisme d’esquerra. Un dels Leitmotive del discurs de CeC, Podemos i IU és la necessitat de «dejta indier trencar el cadenat del règim del 78». De debò no s’adonen, però, que el referèndum d’autodeterminació a Catalunya i l’Aran fóra el cop més fort clavat fins ara a l’arquitectura constitucional borbònica i establiria un precedent que es podria estendre a la mateixa monarquia, que els dissenyadors del «dejting indie règim del 78» evitaren curosament que fos sotmesa a referèndum? És a dir, un referèndum sobre la forma d’estat com el que tingué lloc a Itàlia l‘any 1946 i a Grècia, el 1974, amb una derrota clara de la monarquia, resultat que, segons les dades demoscòpiques del segon govern de la monarquia espanyola reinstaurada, també s’hauria donat a l’Estat espanyol. Hi ha, en la conjuntura actual, cap mobilització que pugui fer trontollar més el govern espanyol i contribuir a activar la majoria alternativa al PP actualment existent al Congrés espanyol que una participació massiva al referèndum de l’1 d’octubre? No és sobrer recordar que únicament el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i l’Aran ha aconseguit treure Rajoy de la seva zona de confort i de l’estratègia política dissenyada pel seu spin doctor Pedro Arriola, consistent a mantenir un perfil baix.

nanna johansson nätdejting Un argument molt sentit en el debat polític català és que la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació obté un consens social estimat demoscòpicament en el 80 %. Es tracta, però, d’una mitja veritat, perquè ja hem vist que, quan es tracta de concretar-lo, alguns sectors que diuen que hi estan a favor malden per desvirtuar-ne el contingut (com succeí a la consulta del 9 de novembre de 2014, tant pel format com pel contingut) o s’hi oposen a la pràctica, amb arguments incoherents diversos. De manera que, a la pràctica, i amb la relativa excepció de Podem Catalunya (que crida a participar-hi, però sense reconèixer-hi caràcter vinculant) i nombroses personalitats de l’àmbit dels mateixos comuns, a Catalunya i l’Aran, només són els partits independentistes que defensen, orgànicament, el referèndum amb tots els ets i uts.

muslimsk dejtingsajt Finalment, en la mesura que, probablement, representa bona part de les posicions de la direcció de CeC, voldríem cloure amb un comentari sobre la dosi final de cinisme ideològic amb què Garzón tanca el seu cèlebre article: «lyckas på dejtingsidor dret d’autodeterminació i república federal. I, també, socialisme apàtrida». Ja hem vist quin és el compromís real de CeC i IU quan el dret d’autodeterminació s’ha d’exercir dins de les fronteres de l’Estat espanyol, com també hem esmentat quin fou el vot del PSUC i el PCE en el plebiscit sobre la Constitució de 1978 (l’apartat tercer de l’article primer de la qual recull que «[l]a forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària») i no cal insistir en l’hostilitat declarada de Garzón a l’únic projecte de nova república ibèrica que ara mateix es planteja i que és, a la vegada, condició de possibilitat per a la transformació federal d’Espanya. És relativament novella l’apel·lació al «otrogen dejting socialisme apàtrida», que no sabem ben bé què vol dir en un món organitzat políticament en estats, nacionals o multinacionals, però no anacionals. Tanmateix, ens temem que aquesta sobtada renúncia a les pàtries pertany al mateix tipus de tripijoc retòric que el «om nätdejting no-nacionalisme» espanyol del PP, PSC-PSOE i Ciutadans, és a dir, la vella estratagema xovinista que pretén invisibilitzar com a neutra la nació actualment reconeguda i institucionalment articulada —la «artikel om nätdejting Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles», la unitat de la qual és fonament de la Constitució (art. 2) a favor de la qual votaren els de Garzón— i estigmatitzar les que lluiten pel seu reconeixement estrictament nacional. Per què, si no, les fronteres de la imaginària «filmer om nätdejting república federal» de Garzón coincideixen amb les de l’Estat espanyol actual?

dejtingsidor på nätet 16/8/2017

asiatisk dejtingsida nackdelar med dejtingsajter

bästa dejtingsidan som är gratis

bästa dejtingsidan gratis A la mateixa secció:

de dejtbara dejtingsajt
de dejtbara vilken dejtingsajt Entrevista a Ramon Cotarelo, filòsof i politòleg: "a Catalunya l’independentisme és un moviment social d’àmplia base"

dejting i helsingborg
dejting sverige gratis ‘Estimadíssima Núria’: la carta de resposta de Jordi Cuixart a Núria Cadenes.

nätdejting priser
nätdejting kk La investidura de Puigdemont i les tensions de l’independentisme

dejta yngre killar
dejt för handikappade República Catalana: L’ajornament de la investidura de Puigdemont fa aflorar dues estratègies dins l’independentisme

dejtingsajter forum
nätdejting statistik Alacant (L’Alacantí): Acte de l’Espai de Trobada per la Llibertat. Les classes populars enfront del Règin del 78. Autodeterminació o repressió.

forskning nätdejting
forskning om nätdejting República Catalana: Rumb cap a la col·lisió

dejtingsajt för bönder
dejta på nätet i finland República Catalana: To recuperat

dejta afrikanska tjejer
dejta afrikanska tjejer i sverige Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions

kristen dejting norge
casual dejting Renunciar davant un tribunal sectari

dejta nätet
dejting nätet Al País Valencià: Democràcia i Llibertat

dejting på nätet tips

havrepappa dejta hästtjej Creative Commons License Esta obra est� bajo una dejta hemligt by: miquel garcia -- [email protected]